Entrevistam a Mayte Bayón
Mar, Demelsa i Raquel...
Clic sobre imatge per gaudir uns instants de la seva obra...
..........
El passat dia 22 de maig, ens va visitar Mayte Bayón. Ella, actora, escriptora, poeta... ens vapresentar una de les seves obres més conegudes i, així mateix, la complementària “performance”. Tant la lectura del text per part de la pròpia autora com la recreació audiovisual van causar les nostres delicicies... I està clar, no podíem deixar passar l'oportunitat d'entrevistar-la
|
||
|---|---|---|
|
P- Quina edat tenies quan vas escriure l'obra que acabem de veure?
R: 30.
P- Que et va inspirar i que vas voler transmetre?
R: El que em passava cada dia... La meva pròpia vida, les meves pròpies emocions: vivències del moment, amors... I el paisatge! El paisatge m'ajuda a trobar-me. M'inspiro molt en la naturalesa. La meravella dels abismes... Aquest passar el temps quan el temps queda suspès. És com que no existeix el perill. Es misteriós. Quan vaig escriure aquesta obra realment va ser misteriós, tot em arribava al dictat. Es tractava més de “Escriptura precisa” que “automàtica”, perquè després no corregeixes gens. L'escriptura precisa és pura inspiració , és com anar a la platja i anar agafant caragolets. Et succeïx i et succeïx... Després, un altre dia, vols que et passi i no et passa.
P- Et llegeixes a tu mateixa mentre escrius?
R: Efectivament. I especialment en aquest cas... Va ser com un miracle i només m'ha passat una vegada.
P- Com descriuries el que fas?
R: Depèn del nivell. Si es tracta de nivell teatral o escriptura. El llenguatge és diferent, perquè les metàfores les pots tornar imatge. De vegades és mes fàcil entendre una pel·lícula que un poema. I aquí, jo vaig tenir aquest treball de transcriure i reconvertir les meves paraules a imatges, a símbols... La poesia pot ser molt neta però l'escriptura de vegades no ho és tant ... I en la imatge si puc treure el esperit poètic: Un gat, un núvol...
P- Hi ha alguna frontera entre la teva vida i el teu treball?
R: No, no hi ha fronteres. La meva vida i la meva obra van juntes. Sóc una artista amb molts mons paral·lels i moltes maneres d'expressar-los. Si per exemple, estic trist, em poso reptes. Són maneres de crear, busco el camí segons com em trobo. Quan vaig escriure l'obra que heu vist estava trista però estava serena. 
La poesia és mes espontània i en llenguatge teatral necessites treballar-la. Moltes vegades cal documentar-se. Depèn com et trobis aquest treball es farà d'una manera o altra... Però sempre m'enfronto al monstre! I ho supero... Si estic de baixada em poso reptes. Cerco el camí segons com em trobo. Per exemple, per a l'aquarel·la necessites molta paciència i tranquil·litat.
P- Què no t'hem preguntat i et preguntaries a tu mateixa?
R: Doncs... Tal vegada alguna qüestió relativa a aquest mateix moment... Mai havia tingut l'experiència de parlar amb gent jove en un institut m'ha semblat una experiència molt agradable. Habia compartit moments amb nens però mai amb joves de la vostra edat.
7- Moltes gràcies Mayte. Ha estat un plaer.
