portada | pàg. 2 | pàg. 3 |pàg. 4| pàg. 5 | pàg. 6 | pàg. 7| pàg. 8

 

El dibuixant barceloní Max (papà d’una ex-alumna d’Es Liceu, Aina capdevila) ha guanyat el primer Premi Nacional del Còmic, per la seva obra 'Hechos, dichos, ocurrencias y andanzas de Bardín el Superrealista'. És per això que el Consell de redacció de Divertits va desitjar que els nostres reporters el visitessin per tal de fer-li una entrevista en profunditat.

 

 

 

Divertits - Hem vist en el diari que has guanyat un superpremi del còmic, t’ha canviat un poc sa vida?

Max -No ho sé encara... No crec que me canviï massa la vida, m’ha sortit qualque feina arrel d’això i dòna molt de prestigi en es currículum, però canviar-me la vida exactament, no.

Divertits -Ens ha dit en Michum que fa  temps vivies en Barcelona i has vingut a viure a Sineu. Has vingut a cercar inspiració... o qualque tema de Mallorca?

Max -Jo vaig venir a Mallorca perquè me vaig casar amb una mallorquina. Ja fan vint-i-quatre anys que sóc aquí i m’agrada molt. I ara fa 10 anys a Sineu... No, no és que vingués a cercar inspiració, però tanmateix l’he trobada. Vull dir que m’agrada molt estar aquí i no tinc cap ganes de tornar a Barcelona.

Divertits -Quan vares començar a dibuixar còmics?

Els inicis

Max -Vaig començar un poc per casualitat. Com se comencen sempre ses coses. Estava estudiant batxillerat i vaig conèixer un grup de gent que volien publicar el seu còmic i ells me varem  mostrar el que se feia pels Estats Units... Això te parlo de l’any setanta-i-tres. Era un còmic que no se coneixia per aquí. Es deia còmic underground, que vol dir sota terra, subterrani, i  era un còmic que en teoria no tenia tabús, que xerrava de qualsevol cosa, de política, de sexe, de droga... qualsevol tema que fins ara no s’havia tractat mai en els còmics... I jo me vaig interessar perquè des de petit  llegia tebeos ... I me va interessar  fer aquest tipus de còmic. I va ésser així com vaig començar amb aquest grup. Mos varem editar un parell de còmics. Això era l’època en que en Franco estava viu i per tant tot això era il·legal i ens havien de vendre clandestinament pels carrers i així vaig passar un parells d’anys editant, això que avui se diuen fancines i després poc a poc ja vaig  començar a trobar feina a revistes  i jo crec que a partir de l’any 80 ja vaig començar a guanyar doblers. Pocs, però a guanyar doblers... Publicant a revistes...

Divertits - I per què valorares més el còmics? I quines són les temàtiques que més t’agraden?

Max  -Sempre  havia trobat que el còmic m’anava molt bé, però a la vegada m’agradava molt contar històries. Les dues coses juntes. Els temes han canviat molt des de un temps fins ara. No sé, al principi feia temes més , no sé com dir-t’ho...Més d’històries quotidianes que passen al carrer i poc a poc m’he inclinat per una temàtica més fantasiosa. Però aquestes històries fantàstiques també tenen que veure amb sa realitat. O sigui no faig històries de pura fantasia sinó ... Bé un poc el meu truco és per xerrar de situacions reals contar-les a un lloc fantasiós. Ho que s’aconsegueix es contemplar les situacions des  de una altra mirada... I això causa un efecte sorpresa. Un efecte divertit... Veus les coses des de un altre angle. Per exemple. Una sèrie de relats que vaig fer, que se deia Peter Punk, tractava de les tribus urbanes: skins... Però en comptes de passar en la ciutat, que era en la realitat... Passava en una selva... i llavors això ja causa una certa sorpresa als lectors, que al mateix temps ho fa atractiu. I això és un poc sa tècnica que faig servir  sempre per xerrar de qualsevol tema.

Divertits - Als diaris em llegit que el teu personatge estrella és en Bardin. Ens poc dir un poc de què va? T’has inspirat en algú?

Max -Bé, és el personatge estrella perquè és el que m’ha fet guanyar el premi i és el que estic treballant els darrers anys. No, no m’he inspirat en ningú. De fet el que jo volia és crear un personatge que no fos com els personatges que surten als còmics. Els personatges de còmic tenen una cosa i és que sempre són  iguals. Se vesteixen igual. Sempre  tenen se mateixa psicologia. Reaccionen igual. Són sempre els mateixos, passi lo que passi. Sempre són els mateixos... No canvien. Jo volia fer una cosa diferent, volia fer un personatge que canviés contínuament, i que lo important de les històries no fos ell  sinó les coses que li passen i en tot cas la manera en que reacciona que sempre és sorprenent. De les històries d’en Bardin n’hi han bàsicament de tres tipus. Hi han ses purament fantasioses que són els somnis que té, somnis on normalment se li apareixen una espècie de  dimoniet i un cavall esquelètic que li provoquen malsons. Després hi han unes altres històries que són molt  quotidianes, són tertúlies de bar amb un amic seu,  on xerren de qualsevol tema d’una manera bastant desbaratada... I hi ha un tercer tipus d’històries que són  les croades de Bardin amb éssers fantàstics. Normalment són déus o sants o budes o personatges així...  que per jo són fantàstics i tenen discussions sobre el sentit de la vida. Discussions també sempre desbaratades... Perquè els Deus se creuen  sempre que ho saben tot i tal ... i en Bardin sempre els hi gira la truita i els planteja  dubtes que els deixen perplexes. Després el deus emprenyats el puteixen. I aquest és un poc el esquema de Bardin. Bardin en si és un personatge de lo més vulgar. Va vestit amb un vestit normal gris. És petitó, té el cap gros, però no té res d’extraordinari. Simplement que té  accés a trobar-se amb aquests éssers invisibles.

Divertits -Aquest personatge aleshores és el que t’ha fet guanyar el premi, però hi ha uns altres personatges que t’agradin més...? Què hagin arribat més a la gent?

Max -Jo s’ha veritat i no és falsa modèstia, ni modèstia autèntica tampoc, ...Jo sempre he fet ses coses sense esperar rés en particular... La veritat és que sempre que faig alguna cosa  em sorprenc  del que faig... Així que sempre ha estat una sorpresa. Vaig començar amb Peter Punk i ara segueixo amb Bardin.  Bardin és més raro. Peter Punk tenia encara l’aire de la moda d’aquell moment però això que faig ara amb Bardin és que no hi ha cap moda al darrera i això. Jo pensava que no li interessaria a ningú... Però veig que sí, que

funciona.

Divertits -Creus que el còmic és un art inferior?

Max -Jo  òbviament penso que el còmic és un art més. Ni més ni menys que els altres. Aquí la gent encara la gent no ho pensa massa. Segurament perquè tot el que han conegut, al manco  la gent de la meva generació eren “tebeos” per a infants.. .I  tot lo que és per a infants la societat ho té com un entreteniment  intranscendent.  Però la veritat és que, inclús dins del camp del còmic per a infants, hi han còmics super intel·ligents, còmics boníssims... I a més a més des de fa vint anys o així, s’estan fent còmics per adults, super... super interessants... I amb missatges tan profunds com les novel·les  més profundes... o les pel·lícules més experimentals. I bé... jo espero que poc a poc  la gent se doni compte d’això. De que el còmic és com qualsevol altra cosa. Hi ha còmics bons, hi ha còmics dolents, hi ha còmics interessants, hi ha còmics per a infants i per adults... I per tot tipus de públics.

Divertits - Quins projectes tens actualment?

Max  -Ara estic treballant en un segon llibre d’aventures d’en Bardin. I bé jo com faig sempre i per no avorrir-me, perquè si sempre faig el mateix m’acabo per avorrir... Aquest serà molt diferent de l’anterior.  L’anterior era una col·lecció de novel·les curtes que jo havia fet al llarg dels anys i que en teoria no tenen un altre lligam comú que el propi personatge. Aquest nou llibre serà... Són quatre històries independents però que s’entrellacen perquè els personatges circulen d’una història a l’altre. De fet és una sola història amb quatre subhistòries ...Això és el que faig ara en còmics. Després faig feina d’il·lustrador...

Divertits -Quines obres teves recomaneries  per a gent de la nostra edat?

Max -Jo crec que totes, perquè jo no faig còmics així, diferenciats  per edats. Jo crec que el que faig el pot llegir tothom. Vaig fer un infantil en un suplement infantil d’un diari per``o a part d’aquest, tots els altres jo crec que són per tothom... Òbviament nins molt petits  no entendran molta cosa... Si t’he de dir el meus favorits són Bardin i “El prolongado sueño del señor T” que és també la història d’un tipo que somnia, però és un estil molt diferent i aquest no és d’humor. És més com d’aventures interiors... I jo crec que són els dos millors còmics que he fet.

Divertits -Fent còmics o fent d’il·lustrador, pots viure bé o necessites fer alguna feina complementària?

Max -No, no tinc una feina completaria. Una cosa són els còmics que no me permeten viure perquè malament l’èxit  dels premis, lo cert és que no se venen tants com per viure. Però per això faig la feina d’il·lustrador i com a il·lustrador faig contes infantils, portades de discos, cartells, videoclips amb animació,... Amb això ja me guany la vida. Vull dir que entre una cosa i d’altre vaig tirant.

Divertits -El món que ens ha tocat viure t’agrada?

Max -No. No m’agrada. No m’agrada gens. M’agrada sa vida. Però no m’agrada es món. I ja no me fico més perquè...

Divertits -L’afició al còmic ha anat augmentant als darrers anys.

Max -Sí, ha anat augmentat.  Sobre tot perquè ha hagut un fenomen que és el còmic japonès, el manga, que ha sortit a la teles i ha enganxat a molta gent de sa vostra edat... I això són lectors nous que s’han creat. Perquè és veritat que tan en Europa  com en Amèrica, el tema dels còmics per a infants s’havia abandonat bastant.  No sé...I alguna cosa tenen els còmics japonesos que  agraden a la gent i han creat milers de lectors nous... Que sempre esta bé. A mi la majoria de còmics japonesos no m’interessen massa. Tot i què hi ha un parell que són molt bons... Però bé, benvinguts siguin perquè ajuden a que sa gent continuï llegint i si avui llegeixes un còmic japonès, demà llegiràs un còmic australià i altre dia un espanyol... I ja està. Sí , jo crec que el públic està augmentant poc a poc.

Divertits - Després d' haver guanyat aquest premi et sents millor dibuixant?

Max -No, No, no m’hi sent... No sé si soc bo, mitjà o dolent... No se que sóc, però no dibuix diferent després d' haver guanyat el premi, segueixo dibuixant igual que abans... Per tant sóc lo que sigui... però ho sóc igual que abans... Lo que sí em dona seguretat és en una cosa que sempre sóc molt insegur que ja he dit abans que és que no sé fins a quin punt a la gent li interessa el que jo faig, jo ho faig perquè no tinc més remei que fer-ho , perquè és el que em surt de dins,i ja està...  Que llavors veus que interessa a la gent  i que hi ha gent que troba que té qualitat i que té uns valors i no sé què dons això em fa sentir millor, efectivament. Però no me fa millor artista. Jo sóc el mateix artista que era abans. Millor artista t’ho fas tu mateix currant cada dia i esforçant-te cada dia en fer-ho un poc millor. I la clau és estar sempre insatisfet , que és com estic jo.

Divertits -Bé , no oblidarem mai aquest moment... moltes gràcies pel teu temps.

Max -A vosaltres... Han estat uns moments molt agradables...

 

*Amb la col·laboració de Raquel, Toni i Demelsa.