Tornar a Divertits
 

y"Tu ets una criatura de l'univers. No menys que les plantes i les estrelles, tens dret a existir"

Desiderata

 


Palmera

 

Phoenix Canariensis

 

 

Palmera originària de les illes Canàries, és l'espècie més abundant i difosa i àmpliament distribuïda a Àfrica, Amèrica, Europa i Àsia.

El mot Phoenix es deu a que es trobava a Síria, país dels fenicis i en grec significa vermell fosc. De la saba molt rica en sucres se n'extreu un almívar conegut com "mel de palma".

La seva alçada pot arribar a fer 20 metres, normalment és una espècie baixa i robusta, la copa pot amidar fins a 10 metres de diàmetre, produint una àmplia ombra amb un tronc de més de 1 metre de diàmetre. El contingut del tronc es forma pel reste de fulles mortes i és de creixement lent. Les fulles fan de 5-6 metres de longitud compostes de 150-200 parells de folíols.

Presenta flors masculines i femenines en individus distints. Les femenines produeixen grans penjolls de fruits ataronjats que s'acumulen en raïms i contenen flors minúscules, de color groc marronenc, reunides en panotxes de mes de 1 metre de longitud que brollen a l'abril i van seguides de fruits ovoïdals de 2,5 cm que només mesuren en els climes més favorables.

A l'escola només es troba un exemplar d'aquesta espècie a la cantonada de la nau d'ESO davant la sala de professors.

 

Curiositats:

 

En algunes illes, amb les fulles noves, es fan amanides. En la illa de la Gomera es produeix mel a partir dels penjolls florals.

Els palmells es poden utilitzar com escombres i tradicionalment s'usen per adornar les balconades en la festivitat del "Domingo de Ramos".

La mel de palmell es fabrica a les illes Canàries, especialment en la Gomera, i el nom que li donen es Gomerón. Es talles els palmells en dia de lluna plena i el líquid obtingut es bull fins a quedar reduït a una melassa.

 

Poema:

 

Un refrany en castellà de la Palmera.

 

Señora de los vientos,

garza de la llanura

cuando te meces canta

tu cintura.

 

Gesto de la oración

o preludio del vuelo,

en tu copa se vierten uno a uno

los cielos.

 

Desde el país oscuro de los hombres

he venido, a mirarte, de rodillas.

Alta, desnuda, única.

Poesía.


 



 

k