Descripció física
El llorer (Laurus nobilis) és un arbre perennòfil, de fulla perenne, i únic re presentant europeu de la família de les lauràcies. Aquest arbre treu flor en primavera. El llorer es caracteriza per ser hermafrodita. Pot assolir fins els 10 m d' alçada! Té una escorça un poc rugosa d’ un color gris – marró. La seva fulla és llarga amb el marge asserrat, la disposició d’ aquestes és alterna. La fulla és d’ un color  verd molt intens i al seu revés s’hi formen taques de color marró o groc. La seva flor és molt petita i de color groguenc.
On el trobam?
Aquest arbre sovint és cultivat o naturalitzat i amb freqüència es troba a prop de llocs habitats i per les torrenteres i valls humides. A l’ escola el trobarem vora la porta de l’ aula de projeccions.
Origen
El podem trobar per tota l’ àrea mediterrània, però es creu que prové de l’ Àsia Menor. Encara que hi ha estudis que indiquen que el llorer va ser portat al mediterrrani del sud d' Àfrica. El seu nom científic (laurus nobilis) prové de que antigament s' emprava per concedir desitjos.
Usos i curiositats
A l' antiguitat i l’ edat mitjana s' utilitzava aquesta planta per coronar als poetes, els artistes i els savis . Als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer i d' aquí deu derivar el fet d'anomenar-los baccalaureatus (batxiller). Actualment s’empra per donar aroma als plats. La mitologia indica que daphne    es va convertir en fulla de llorer de braços cap avall, les cames en escorça i el cap en branques.       

       
 Raúl López, Mateu Obrador, Bernat Llull