El lledoner és d'origen oriental però creix de forma espontania des de molt antic en llocs frescos, i sovint abruptes, de le regió mediterrània. Des de temps antic, al Vallès, s'han plantat lledoners a les vores de les masies ja que la seva fusta, forta i flexible, s'ha utilitzat principalment per a la fabricació de peces de carruatges, forques, mànecs d'eines i altres estris agrícoles. Per una altra banda, cada cop que neixia un hereu, es plantava un lladoner a l'entrada de la masia; també ha estat un simbol d'hospitalitat.

la capsada esfèrica irregular es troba al capdamunt d'un tronc recte. Les branques,que son curtes i penjen del tronc, donen un aspecte poc atractiu. El lledoner es pot reconeixer facilment per les fulles, que tenen tres nervis principals, la punta allargada, son asimètriques a la base(part més propera al pecíol) i una mica aspres al tacte. No s'han de confondre amb les fulles de l'Om, que també te les fulles assimètriques a las base però no son tant allargadesi només tenen un nervi principal.Les flors apareixen al mateix temps que les fulles i poden ser maculines, femenines o hermafrodites. Quan han madurat, donen un fruit arrodonit com un pèsol, el lledó, que es comestible i ingerit per ocells els quals ajuden a disseminar (amb les seves dejecions) l'unica llavor que porta el fruit a dins. El lledoner del parc de can borrell és un arbre de capsada ample i frondosa, molt ben conservat i que es troba plantat al costat de la pallissa que hi havia annexa a la masia i de la qual només es conserva un gran pilar. Per no afectar les arrels, es va contruir una jardineria circular sobre elevada que es on troba avui dia plantat.