Prové de Grècia i del Orient Mitjà però actualment es troba estès a tota la Mediterrània. Antigament formava grans masses forestals i fou la conífera mes explotada, ja que la seva fusta es excel·lent, quasi incorruptible. A les nostres contrades a estat molt utilitzat per formar tanques de protecció contra el vent, en cementiris i esglésies per simbolitzar allò etern ( pot viure fins a 2,000 anys), i segons la creença, per indicar el camí de les animes cap al cel ( per la seva forma esvelta apuntat cap amunt). També es plantava a l'entrada de cases pairals com a símbol d'hospitalitat.

La tradició suggereix que l'Arca de Noè, el temple de Salomó, la flota d' Alexandre el Gran i molts altres elements llegendaris van ser construïts amb fusta de xiprer.

La seva fusta es dura, resistent i rarament es atacada pels corcs; actualment, però, es atac per un fong que asseca algunes tiges i, en ocasions, pot arribar a matar-lo.

Es fàcil reconèixe'l pel seu port de forma piramidal, amb un tronc de taques morades amb primes lamines que es van desprenent.

Si es fitxam bé en les fulles, observarem que son esquames sobreposades unes contra les altres com les taules de una teulada, soldades a les branques.

A l'extrem de les branques apareixen les flors masculines que a la primavera desprenen gran quantitat de pol·len. Les flors femenines es troben enganxades a les branques i son petites pinyes arrodonides de color verd que quan han estat pol·linitzades, se'n dureixen, maduren durant un any i després sobreïxen i deixen anar les llavors.