Diari d'un mal any Un eminent escriptor ja gran rep la petició de col•laborar en un llibre d’assaig titulat Opinions fortes i pren notes en el seu diari. Té opinions sobre gairebé tot, des de la badia de Guantánamo fins a la veritat creativa dels somnis, des de les llibertats civils i la democràcia fins al significat de l’amor o el deshonor. La seva veu hipnòtica –irresistible, profundament compromesa amb els problemes polítics actuals- és qüestionada per l’atractiva Anya, una jove astuta i irreverent que l’escriptor ha llogat com a secretària. Mentrestant, l’Alan, un analista d’inversions amic de l’Anya que només s’interessa pels diners, menysprea tot allò en el que creu l’escriptor i conspira constantment contra ell.Diari d’un mal any és una novel•la sobre la solitud, l’amistat i la possibilitat de l’amor. Amb les veus dinàmiques i intenses dels seus tres protagonistes, aquest relat ens parla sobre com llegim i com la imaginació configura les nostres vides. Una obra subjugant, sorprenent i absolutament original. |
Gaudeix de les novetats a les nostres pàgines narratives!!
|
||
Text de contraportada Aquesta és una novel·la que no s'assembla a cap altra. El narrador, Christopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu d'autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans i les relacions humanes. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat... |
¡ Mar Cuellar y Checu Segovia entrevistan a Gustavo Adolfo Bécquer y a Rosalia de Castro!
(...dale al "scroll" de la derecha)
Hola, Gustavo nos hemos enterado que fuiste considerado el iniciador de la poesía española moderna, nos gustaría hacerte una preguntas.
P- ¿Cómo estás?
Bécquer -Muy bien.
P- Nos han dicho que en vida fuiste un romántico, nos podrías decir en qué consistía ser un romántico?
Bécquer -El romanticismo consistía en buscar un ideal que chocaba con la realidad, transmitiendo así la fantasía, los sueños, los sentimientos.
P- Si no te molesta, podrías dar a conocer algún poema tuyo a nuestros lectores?
Bécquer -Claro, uno de los que más me gusta dice así:
Rima LIII
Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.
Pero aquellas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres...
¡esas... no volverán!.
Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
sus flores se abrirán.
Pero aquellas, cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
¡esas... no volverán!
Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.
Pero mudo y absorto y de rodillas
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido...; desengáñate,
¡así... no te querrán!
P -Te sentó mal que tus amigos publicaran tus poemas de forma póstuma?
Bécquer (risas)- No, realmente se lo agradezco a cada uno de ellos porque así se han dado a conocer mis pensamientos.
P - Muchísimas gracias por todo.
Bécquer -A ti por darme esta oportunidad, hasta la vista.
Entrevista a Rosalía de Castro
Hola Rosalía nos han dicho que fuiste una de las mejores voces del “Rexurdimento” y nos gustaría saber un poco mas de ti.
P- ¿ Escribiste sólo en gallego?
Rosalía -No, escribí obra en gallego “ Follas novas” y en castellano “En las orillas del Sar”
P -Sobre qué temas te gustaba escribir?
Rosalía -Me gustaba escribir lo que realmente veía entre ellas la soledad, la muerte y el dolor de vivir. La raíz de tanto sufrimiento que choca con los sueños y la realidad.
P -Podrías darnos a conocer alguno de tus poemas?
Rosalía -Claro, con mucho gusto
HORA TRAS HORA, DÍA TRAS DÍA
Hora tras hora, día tras día,
Entre el cielo y la tierra que quedan
Eternos vigías,
Como torrente que se despeña
Pasa la vida.
Devolvedle a la flor su perfume
Después de marchita;
De las ondas que besan la playa
Y que una tras otra besándola expiran
Recoged los rumores, las quejas,
Y en planchas de bronce grabad su armonía.
Tiempos que fueron, llantos y risas,
Negros tormentos, dulces mentiras,
¡Ay!, ¿en dónde su rastro dejaron,
En dónde, alma mía?
Mar-Gracias, por tu tiempo.
"la recerca de Christopher, que emula el seu admirat Sherlock Holmes qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults"
(contraportada "El curiós incident del gos a mitjanit")
"P-¿Te sentó mal que tus amigos publicaran tus poemas de forma póstuma?
-Bécquer (risas): No, realmente se lo agradezco a cada uno de ellos porque así se han dado a conocer mis pensamientos"
(entrevista a Bécquer)