.Blocs, tallers, sortides... u

portada | pàg. 2 | pàg. 3 |pàg. 4| pàg. 5 | pàg. 6 | pàg. 7| pàg. 8

       

 

El dimarts dia 3 de novembre va arribar a l'escola l'exposició "I tu, consumeixes just?"

cj

El dimarts dia 3 de novembre va arribar a l'escola l'exposició "I tu, consumeixes just?" de s'Altra Senalla. Constava de 12 plafons que posen de manifest les desigualtats econòmiques del planeta com a conseqüència de les relacions comercials que els països rics estableixen amb els menys desenvolupats i presentava el comerç just com a alternativa per a canviar aquesta situació.

Durant la setmana, els alumnes de PQPI Comerç varen realitzar un monogràfic sobre el tema de “comerç just i consum responsable” i varen fer de guies de visita a l'exposició, amb molt d’èxit.

Enhorabona!

 

   

 

...I anem de cinema

Agora

I també tots plegats, els alumnes de segon cicle de secundària varem anar a veure la pel·lícula Agora, drama històric de 2009 dirigit per Alejandro Amenábar i protagonitzat per Rachel Weisz.
La veritat és que sondejant hem trobat que les opinions han estat molt diverses, tant per part del professors com dels alumnes. Uns han opinat que la pel·licula era molt bona i els altres...

La història se situa a l'Antic Egipte i narra les revoltes que hi tenen lloc i que arriben a la Biblioteca d'Alexandria on Hipàtia lluita per preservar els seus escrits.

 

a

 

Taller literari Diver3

-idioma lliure-

 

La doneta invisible. Microrrelat

Laura

Un matí, una doneta es va aixecar del llit i es va dirigir cap al bany, quan es va mirar al mirall va resultar que ella no hi era reflectida. Espantada va anar corrent cap a la seva habitació i en veure que tot estava canviat es va dirigir cap a la seva mare... Li parlava tan ràpid que gairebé no se l'entenia... Fins que es va relaxar una mica i s'adonà que la seva mare no podia sentir-la.

 

   

La leyenda

d

Laura

Cuenta la leyenda que una muchachita se matriculó en un colegio que para ella era nuevo. Era una chica muy simpática, encantadora, buena persona, etc... Pero cuando se inició el curso no conocía a nadie.

Intentaba caerle bien a la gente, pero no era como los demás. Aquellos niños y niñas eran divertidos pero no del todo buenos con ella, la insultaban, le quitaban las cosas, etc... sin embargo, ella seguía intentándolo.

Un buen día se empezó a enamorar de un chico, ese chico no la trataba mal, pero
cuando se dio cuenta de quien era él, en realidad, ya era demasiado tarde.

Le gustaba ese chico, pero él no le hacia caso, la empezó a insultar y empezó a comportarse como los demás. Ella se enfadó mucho y quería cambiar, pero no podía.

Al cabo de los meses nada mejoraba. Un buen día por la mañana les llego la trágica noticia de que esa muchacha había muerto. Todos se quedaron impactados, había lágrimas, también de ese chico. Sobre todo después de leer la carta que ella dejó escrita.

La mejor amiga de la chica, le preguntó que por qué lloraba y él le contestó

- Yo la amaba, pero me daba vergüenza decírselo y por eso la traté como la trataban los demás.
   

Leni

Donde quiera que estés

El mundo entero he de caminar
por sentir tus besos
más allá del ancho mar,
del sol, la luna o el cielo.
Siempre que tu amor me lleve
no perderé la fe que eleve mi espíritu

Donde quiera que tú vayas yo iré

...Al fin del mundo llegaré
... Hasta donde tú quieras
Sin preguntas sin porqués

Tu amor por lo que puedo ver

es lo que necesitaré

Y algo que deberías saber es,
nena, que donde quiera que tú estes,

allí yo iré.

Solía pensar que el soñar es perder el tiempo

y que nunca habría de encontrar

un cariño tan sincero.
Es que en cuanto te conocí

supe que eras para mi
y que sin tu amor no puedo ser feliz.

Donde quieras...
Hey nena, mi cielo, mi vida.
donde quiera que estes...

ñ

 

       
 
   

Una aventura a New York

Leni

Estàvem amb els companys de classe i Michum, el nostre tutor, de viatge d'estudis a New York, quan ens passà una cosa increïble.
Descansàvem a la casa de Francisca, una senyora molt simpàtica.
Aitor, Ton.t, Richi i Toni.F estaven dormint a la seva cambra, quan de cop, es va obrir la finestra i va entrar un gos enorme, marró del fang que portava i semblava furiós de veritat.
Ells, s’aixecaren d’un bot, i van a córrer. Però com Aitor és una mica mandrós i va molt lent, el gos el va agafar per un peu i va començar a rosegar-li el turmell.
Com Aitor és molt insípid, l’animalet va decidir treure una mica de sal que portava a sobre, i li va posar per sobre només per donar-li una mica de gust a la carn.
Els altres, molt alterats, van arribar a l’habitació del tutor, i aquest, intentant controlar la situació, els va dir:
-Tranquils pollastres, que tinc una solució.
Mentre això passava, Laura, Dayana i jo, Leni, sortirem de l’habitació i trairem el cap a la dels nois per veure com el gos se’n portava a l’Aitor. La cosa semblava anar lenta, per que resultava que no hi havia  qui dónes  una mossegada a l’Aitor de  dura que té la carn de les cames, i clar, el pobre gos intentava mossegar, però que podia fer el pobre animal si encara tenia dents de llet.
Llavors Michu, va treure del seu bagul màgic un xiulet, amb el qual va fer un renou estrany, i del no res va aparèixer un enorme ànec, amb forma de estruç i urpes de esparver.
I va dir:
-Aquest és el meu menja-pedres volador, es diu Pingüi, i farà fora a aquest animal maligne.
El bitxo, que gairebé no cabia perquè es donava cops amb el sostre de llarg que tenia el coll, entrà a la cambra, i no us podeu imaginar el que va veure.
Aitor s’havia cruspit el gos. Clar, tanta sal i tantes coses que el pobre li va entrar la gana i no ho va poder evitar. Li va fer el salt de la sargantana i se’l va engolir d’una mossegada.

   

 

 

POR LAS MAÑANAS

Toño

Mi padre me despierta todas las mañanas antes de ir al colegio; llega a mi habitación , me despierta con voces que gritan mi nombre y moviéndome. Tardo unos cinco minutos en despertarme. En esos cinco minutos no deja de decirme que me despierte y yo, como todas las mañanas, lo ignoro.

Al levantarme de la cama y empezar a vestirme, él se va a trabajar.

Mientras desayuno, me aseo y voy al colegio con la moto es como si estuviera sonámbulo, porque no me entero de nada de lo que sucede.

En el colegio estoy completamente dormido durante la primera hora.

Michum me ayuda a superarlo, pero el primer mes incluso me quedaba dormido en clase.
   

 

d

AÑO 1998

Toño

 

Un verano del 98 en Nueva York, un Comepiedras volador atacaba la ciudad.

El perro de Michum, cuya inteligencia superaba la de los otros perros, fue velozmente a avisarlo.

Al llegar al colegio donde trabajaba su amo, los profesores se sorprendieron al ver ese perro tan grande que subió por las escaleras directo hacia el aula de Diver. Michum se sorprendió al ver a Samsón allí. Le presentó el perro a los alumnos, pero el perro le interrumpió para avisarle de que el Comepiedras volador, estaba atacando Nueva York.

Entonces fue cuando Michum y sus alumnos se dirigieron rapidamente hacia su base. Donde se cambiaron rápidamente de ropa para poder matar al Comepiedras volador.

Pero no lo vieron. Preguntando a los ciudadanos siguieron un rastro que les llevó al lugar de un trágico accidente... y allí lo encontraron muerto, junto a la piscina. Al acercarse, se llevaron un gran susto al ver que el comepiedras volador era Aitor.

 

 

Aitorrelato

Toni T

Un chico llamado Aitor, estaba ''aitormentado'' tras haber cantado el ''aitorito'' delante de sus amigos, pues se hizo daño al caer del escenario. La médico le dijo que ''aitorcedura'', entonces se "aitormentó" aún más de lo que estaba. Al llegar a casa la madre le dijo que "aitortilla" en la nevera, entonces, Aitor se alegró un poco pues le gustaba mucho ''laitortilla'' y, sobretodo, la de patata.

Bueno como se puede ver ''aitorpedos'' de emoción y drama en esta ''Aitorhistoria''
.