.Blocs, tallers, sortides... s

portada | pàg. 2 | pàg. 3 |pàg. 4| pàg. 5 | pàg. 6 | pàg. 7| pàg. 8
       
     

Punt verd

y

Aquest és el nostre punt verd. Aquí  trobareu les informacions i noticies que ens ajudaran a sintonitzar més i millor des de la nostra escola amb el planeta Terra.
Et recordam que es poden trobar les entrevistes publicades als números anteriors a la Diverweb

Entrevistadors: Tomeu i Alvar/Experta: Maite

 

Plàstic

-Que tenim que fer per reciclar el plàstic?

Separem els envasos de plàstic, el paper d’alumini i tetrabrics. No es poden reciclar el que no

p

són envasos: un tap, un bolígraf...

-Quins mètodes s’empren per reciclar?

Es fa una neteja, es fa més plàstic (que es fa després del plàstic de fabrica)

-On els hem de avocar?

Al contenidor de color groc

-Què es fa després d'avocar-lo amb el plàstic?

Es duu a una planta de reciclatge.

-Quins objectes es poden fer amb el plàstic reciclat?

Bosses, botelles i altres envasos.

p

Material ecològic

- Què és el material ecològic ?

Es aquell material més respectuós amb el medi ambient. Pot ser o no ecològic.

- Quins materials ecològics hi ha ?

Gomes de borra, llapis, pintures de colors, bolígrafs, paper, carpetes, etc.

- Per què són més cars els materials ecològics?

- Perquè es coneixen menys, per tant es venen menys i per això el seu cost és més elevat. Així i tot, la diferència entre un kit de material escolar normal i un kit de material escolar ecològic es poca.

- Hi ha algun projecte a l’escola relacionat amb el materials ecològics?

- Fa 2 anys es va presentar a l’alumnat una llista de materials escolars ecològics. Enguany es presentarà a tot l’alumnat del centre un kit de material escolar ecològic junt amb un power point. Perquè sàpiguen que hi ha marques conegudes que fan materials més respectuosos amb el medi ambient.

- Ens podries comentar “un exemple” de la diferencia que hi ha amb algun producte de material ecològic?

-Un exemple: hi ha gomes de borrar fetes de cautxú o de pasta de pà que són més ecològiques que les tradicionals... Un altre: La cola de aferrar que no duu dissolvents, és més ecològica que la que  no en duu..
 
 
 
   

Els nostres parcs naturals

Judit i Irene, recerquen a la web i consultan a na Maite per tal d'apropar-nos al coneixement dels nostres parcs naturals

Cabrera

c

L’illa de Cabrera , i els illots que formen l’arxipèlag són, per a mi, d’un valor incalculable. Son patrimoni de tots. Gràcies a la tasca desenvolupada pels militars, Cabrera s’ha conservat verge, neta i pura. Ara, amb el patronat que gestiona el parc marítim terrestre, les institucions, els ecologistes, els militars i el Ministeri s’ha arribat a un punt d’equilibri. Cada dia poden visitar l’illa 300 persones. Els guies i monitors del parc mostren els valors històrics, naturals, i ambientals de la joia de la corona mallorquina. Arrabal de la ciutat de Palma, pertany, administrativament, al barri de Santa Catalina. El mes que ve, s’inaugurarà el centre d’Interpretació de l’arxipèlag que s’ha construït a la Colònia de Sant Jordi, a Campos.

Web del parc de Cabrera:
http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/cabrera/

  
 

Tomeu i Miquel

Crònica de la visita

Divendres día 15 de maig, vàrem partir de l'escola a les 8:15 cap a la Colònia de San Jordi per agafar “la golondrina” cap a Cabrera. Els monitors ens varen explicar en que consistia el parc nacional de Cabrera.

La excursió va consistir en pujar una de les muntanyes de Cabrera i els monitors ens explicaven la diferent fauna i vegetació del parc.

Visitàrem també el museu de Cabrera i després vàrem dinar i partírem amb “la golondrina” cap a Mallorca, per anar va haver molt bona mar, però a la tornada la mar estava molt remoguda i la gent es va marejar una mica.

Com anècdota hauríem de donar constància del nostre rebuig de l'actitud d'aquells companys que varen complicar la vida a un parell de sargantanes. Llevat d'aquest incident la sortida ens va parèixer molt interessant, tot i que vàrem arribar molt cansats.

DRAGONERA

L'any 1987 el Consell de Mallorca comprà l'illa de sa Dragonera i, més endavant, el 26 de gener de 1995, el Govern Balear va declarar sa Dragonera, es Pantaleu i sa Mitjana, Parc Natural.

Des de fa anys un gran nombre de persones han lluitat i treballen per sa Dragonera, per fer que sigui possible la seva conservació, que pugui romandre a la memòria de tots nosaltres i de tots aquells qui, en un futur, podran gaudir

y

d'aquesta illa.

L'hem de respectar ja que és el refugi de centenars d'animals i el jardí de milers de plantes... és una herència per a tots els mallorquins i mallorquines i una carta de presentació per a tots els nostres visitants.

  

PARC NATURAL DE MONDRAGÓ

y

La zona està configurada majoritàriament per "calcoarenillas" que formaven part d'esculls miocènics, que estan disposades de manera horitzontal. Sobre aquests materials es troben, de forma localitzada, formacions quaternàries de terra vermella (sòls vermellosos pel contingut en òxids de ferro). AL fons dels barrancs i llacunes hi ha formacions al·luvials actuals, que configuren dipòsits fangosos i pantanosos. En el litoral s'aprecia la presència d'acumulacions corresponents a platges fòssils plio-pleistocéniques. AL fons de les cales, els dipòsits reduïts de sorra actual configuren petites acumulacions, gairebé dunes.
El Parc de Mondragó està enclavat en una de les zones de major cant d'ocells de Mallorca. Té un clima semiàrid amb una mitjana anual de 16.9ºC i una mitjana anual de precipitacions de 450 mm.