Crònica del creuer

Mateo

El dia passat 30 de març, els alumnes de 4rt d'ESO varem començar el nostre meravellós creuer, encara que per això, havíem hagut d’aixecar-nos prest i agafar l’avió que ens dugués cap a València. El dia  va començar  plujós. Ja dins l’avió, va començar la nostra aventura i també els primers marejos per a alguns, ja que va haver-hi turbulències.

Quan varem arribar a València, feia bastant de fred així que canviarem la  volta prevista  pel casc vell  per  anar a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Allà va ser on es va crear la coneguda "Fundació Pro-Pollo". Quan varem acabar la visita, l’autobús ens va dur cap al

	la crem de la crem

nostre creuer i varem dinar allà. Posteriorment, el vaixell va partir segons l’hora prevista, ens varen fer realitzar un simulacre i celebrarem la festa de benvinguda, i encara que feia mal temps ens ho varem passar bé, excepte alguns que degut al mareig es varen haver d’anar a dormir a l’habitació. Així  i tot el vaixell no es movia molt, però bono, cada persona es un món.

Al dia següent era el dia de navegació, per tant no varem baixar del creuer, així que no hi ha molt que contar excepte la esperadíssima "Nit de Gala", on tots ens varem vestir el millor possible, així que no es d’estranyar que a les fotos que varem fer sortissim tan guapos i guapes. El sopar va estar realment bé.

L’arribada a Mònaco va estar molt bé, el temps havia millorat durant la nit, encara que estava ennigulat i va ploure, però la mar ja no estava tan moguda com els dos dies anteriors. La visita va ser més ben curta, però realment bona.

A Livorno i a Pisa, la visita en si va ser entretinguda i aquí un servidor es va entusiasmar quan va veure la Base Aèrea d'Aviano, des d'on tants d’aviadors americans, italians, espanyols i altres s’havien enlairat per a missions d’ajuda humanitària a Bòsnia i Herzegovina. Varem veure la torre de Pisa, que continua tan inclinada com sempre (o tal vegada un poc més) i quan tornàvem a Livorno, un C-130 ens va obsequiar amb una exhibició llançant paracaigudistes. Després ens varen donar permís per a anar a dinar, on dues persones, més aquí el reporter, varen gaudir d’unes pizzes que estaven boníssimes, sense cap comparació amb les que es fan a Mallorca, excepte unes molt semblants que he provat a Inca.

A Roma, on el temps ja havia millorat moltísssim, vàrem poder gaudir del jacuzzi, vàrem fer una visita guiada per gairebé tota la ciutat, visitar el Vaticà, la fontana di Trevi i el Coliseu... Una ciutat digna de veure-se.

L’endemà anàrem a Òlbia, Cerdenya, on ja la majoria es va donar compte de la inevitable tornada a casa. L’estil de vida d'Òlbia recorda al de Menorca, on aniríem al dia següent. La visita va ser curta i el més vaig valorar va esser  el sol que ens donava i la temperatura que havia.

 Al dia següent, com ja s’ha dit, varem visitar Menorca, concretament Maó, i vàrem fer com si ja estiguéssim aquí, sobretot perquè anàvem més bé a la nostra bolla, tots junts, però a la nostra bolla...I ens varen deixar anar a dinar on volguéssim, ja fos o al vaixell o per devora el port. Durant la sortida alguns ens varem "ofendre" quan els nostres companys murcians pujaren al vaixell diguent que portaven ensaïmades "autèntiques", i els varem haver d’explicar d'on provenien les autèntiques ensaïmades.

El dia següent va ser un poc trist, estressant, i ens segons quins moments, divertit. Trist perquè ens varem acomiadar dels amics que varem fer al creuer, estressant per el tema de maletes i no perdre l’avió i divertit per les situacions gracioses que varen anar sorgint a l’hora de tornada. La resta ja es sap, varem tornar aquí i ens varem reunir amb les nostres famílies (alguns amb un parell de quilos més... Estic inclòs).