| música |
|
**Font: Ona Catalana
BRUCE SPRINGSTEEN “MAGIC”
L’ultim disc del Boss, que acaba amb totes les entrades disponibles als seus concerts, es diu “Magic”. Un disc per redescobrir al Boss en la més pura essència. http://www.brucespringsteen.net
ULTIMATE SANTANA
Recull de tots els grans èxits de Carlos Santana. Un poeta que parla amb l’incomfusible só de la seva guitarra, i que se sap acompanyar de grans veus, com la de Michelle Branch, Rob Thomas, Jennifer Lopez, Maná, o Tina Turner, entre d’altres.
Justament, en aquest disc, hi podeu trobar un Bonus Track, no editat fins ara, amb Tina Turner, interpretant l’èxit “The Game of Love”, el mateix que el famòs interpretat per Michelle Branch, però amb la gran veu de Tina Turner. Molt recomanable! http://www.santana.com |
| llibres |
 |
Ha sortit editat el darrer premi de narrativa juvenil Enric Valor: El secret de Caterina Cremec, de (Edicions del Bullent, Colecció Esplai, 40, 176 pàgs). |
La nota de l’editorial descriu així l’argument: «Caterina Cremec arriba a València des d’una llunyana regió de Romania. Arrossega amb ella un secret que no li permet ser feliç. Ha viscut sempre a l’ombra dels seus protectors: l’avi Ivan i el seu servent Dukhan. Ara vol aprofitar la nova residència per començar una vida diferent, ser ama del seu destí, ser autosuficient. Tanmateix hi ha massa assumptes pendents en el seu passat i la seva naturalesa com a vampiressa no li posa fàcil la normalitat.»
La mateixa autora havia obtingut el premi Carmesina amb La taverna del bandoler. |
 |
Pàgines: 280 | Publicació: 21/11/2008
Novella | PVP18.50 € |
A mitjan segle XVI el rei Joan III ofereix al seu cosí, el arxiduc Maximilià d'Àustria, un elefant asiàtic. Aquesta novel·la conta el viatge èpic d'aquest elefant Salomón que va haver de recórrer Europa per capritxos reals i absurdes estratègies. El viatge de l'elefant no és un llibre històric, és una combinació de fets reals i inventats que ens fa sentir la realitat i la ficció com una unitat indissoluble. Una reflexió sobre la humanitat en la qual l'humor i la ironia, marques de la implacable lucidesa de l'autor, s'uneixen a la compassió amb la qual José Saramago observa les debilitats humanes. Escrita deu anys després de la concessió del Premio Nobel, El viatge de l'elefant ens mostra a un Saramago en tota la seva esplendor literària. |
 |
|
L’objectiu d’aquest llibre, que es pot llegir gairebé com una novel·la, és donar veu a qui no en va tenir, les seves dames, des de les mullers legítimes fins a les amistançades, ja que cadascuna va representar un nou repte personal i polític per a l’home. Escoltem-les individualment i mirem-nos els fets amb els seus ulls: sabrem, així, quins devien haver estat els seus sentiments, qui va ser l’home amb qui, si més no un temps, van unir les seves vides, quines trajectòries van fer i com sovint aquestes van ser interferides per l’ombra d’una altra dona, potser de més alta condició, potser més jove, potser encara més bonica.
En cada etapa de la vida del monarca, una dona li va il·luminar el camí de glòria, senyores totes plegades d’alta condició, però humanament molt diferents. Des de la sensible i poruga reina Elionor de Castella a la desinteressada i amatent Sibil•la de Saga, passant per l’arrauxada i orgullosa Aurembiaix d’Urgell, la complaent esposa Violant d’Hongria, l’oblidada Blanca de Antillon, la insistent Berenguera Ferrandis, l’amigable i pràctica Guillema de Cabrera, la dolça Berenguera Alfonso o la digna i pacient Teresa Gil de Vidaure.
Abans, però, caldrà veure quina era la situació de les dones en el segle XIII i la nissaga, sobretot la femenina, que precedí i configurà la persona del rei Jaume.
|
|
Cine |
|
| |
La comedia de la vida
Roy Andersson
Jessika Lundberg (Anna), Elisabeth Helander (Mia), Björn Englund (Tubaplayer), Leif Larsson (carpintero), Olle Olson (consultante), Birgitta Persson (Tubaspelarens fru), Kemal Sener (Barbero), Håkan Angser (psiquiatra)
A La comèdia de la vida no només hi ha un protagonista, no. Hi som representats tots. I tots compartim una mateixa cosa: l’ individualisme. A vegades, l’ individualisme suposa tenir poc tacte en vers els sentiments dels altres.
En aquesta pel·lícula, el director i guionista Roy Andersson, ens fa parar atenció als petits detalls egoistes que tenim els humans, a la nostra manera de moure’ns per la vida. Sempre hi ha qui no fa un lloc a l’home que vol refugiar-se de la pluja, qui menysprea els sentiments de la persona que li obre el cor, qui espera que el perruquer el tracti com a un noble, qui maltracta els qui l’estimen, qui camina arrossegant el seu canet, qui no compren el missatge de la cançó que canta... i enmig de tots ells, una al·lota somia que és estimada i que milers de desconeguts són capaços de desitjar-li felicitat. Té sentit desitjar la felicitat al desconegut?
C.M.O
|
 |
|
|