|
|
| |
"Hi va participar un grup de 46 alumnes de 16 centres diferents.D'aquests 46 alumnes 4 eren del centre educatiu Es Liceu. Dos alumnes de diversificació els quals duen a terme la revista del centre Diver-tits, una alumna de 4rt d'ESO i un alumne de 3er d'ESO" |
Pere Ramon Oliver. (3er ESO A)
El passat 21 de Novembre es va celebrar al campus de la UIB l'activitat anomenada “periodistes escolars a la UIB”. L'objectiu de la qual és donar a conèixer la Universitat als alumnes de secundària.
Si tenc una cosa clara a la vida, és que vull arribar a anar a la universitat. I aquell dia va ser el meu primer contacte amb ella. Al matí quan vam partir de l'escola, mentre esperàvem el tren cap a l'estació intermodal de Palma, he de reconèixer que estava un poc nerviós. Tenia la sensació de que no tenia ni idea del que anava a fer aquell dia. Però em tranquil·litzava saber que hi anava amb el meu tutor, Rafel Fiol i també quan vaig conèixer els altres tres alumnes amb els quals realitzaria l'activitat.
Per començar la jornada com autèntics universitaris vam agafar el metro. Després de tota la polèmica que es va crear en torn a la construcció del metro a Palma, la veritat és que el vaig trobar ràpid, modern i còmode.
Quan vam arribar a la UIB ens vam dirigir cap a l'edifici Ramon Llull, el qual és el més antic del campus. Allà ja ens hi esperaven i ens van indicar que ens dirigíssim a la sala d'actes, on ens van donar un “carnet” de periodista escolar i una bossa amb informació sobre la UIB. Malauradament la rectora, Montserrat Cases, no va poder assistir a la roda de premsa tal com estava previst, en el seu lloc l'encarregat de respondre les nostres preguntes va ser el vicerector de coordinació i planificació de la UIB, Martí March. Després de veure un vídeo es va procedir a realitzar les preguntes. Si he d'actuar com ho fan els periodistes de debò, d'aquella roda de premsa he de treure una informació destacada i cercar-li un bon titular:
“ BOLONYA TÉ MOLTS D'ASPECTES POSSITIUS PER A LA UIB”
|
|
Així ho va afirmar el vicerector de la UIB, Martí March, a una trobada amb estudiants de secundària de diferents centres de Mallorca. March va destacar que l'anomenat pla de Bolonya unificarà els estudis universitaris a tot Europa i farà que els estudis universitaris es reconeguin per igual a tots els països europeus. L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) ja ha entrat en vigor a Espanya per alguns estudis de postgrau, però no serà fins l'any que ve quan hi comenci a haver estudis de grau.
Però aquesta no és l'activitat que se'ns va encomanar. Finalitzada la roda de premsa van assignar a cada un o dos centres una zona del campus sobre la qual haurien que fer un reportatge. A nosaltres ens van assignar, juntament amb un altre centre, les aules d'informàtica del campus.
La UIB compta amb 24 aules d'informàtica “amb 603 ordinadors” a disposició d'alumnes i professors 22 de les quals estan a Mallorca (21 al campus i una a l'edifici de la Riera). Vam visitar dues aules d'informàtica al campus. La primera que vam visitar estava al segon pis de l'edifici G.M. Jovellanos, on ens van fer l'explicació, i després, pel nostre compte, vam visitar l'aula que disposa de més ordinadors del campus, 56.
Satisfet i més tranquil després de la jornada, mentre tornava amb metro cap a l'escola pensava en el dia que em toqui a mi anar a la universitat. Amb totes les avantatges que avui m'han explicat sobre la UIB, a mi, encara em fa il·lusió partir a estudiar a fora. |
Als diferents mitjans de comunicació s’han publicat diferents informacions d’entre les quals hem seleccionat les següents, ja que ens ajudaran a crear opinió
Bolonya, pros i contres
Lluís i Tomeu
-Universitat i estudiants exposen els seus arguments-
Pros:
Qualitat i europeïtzació: Permetrà tenir més qualitat i competitivitat a Europa així les universitats europees seran les més importants del món
-
Mobilitat: S’aconseguiran intercanvis d’experiències entre el països europeus i així tenir una identitat comuna.
-
Especialització:La divisió entre graus màster i doctorats permetrà que la gent estigui mes especialitzada i pugui cobrir les demandes de la societat real.
-
Homologació de títols : gracies en això qualsevol graduat serà reconegut per tota Europa.
Contres:
Privatització: Influencia de les empreses a les decisió de les universitats.
-
Elitització i beques: Se queixen que hi ha poques beques i que amb el pla de Bolonya estan tancant les portes als estudis a les classes mes desfavorides de la societat.
-
Encariment: encariment dels estudis universitaris.
-
Graus generalistes: altres titulacions no seran assequibles per tothom.
|
Manifestacions contra la Declaració de Bolonya
Lluís i Tomeu
El passat 13 de novembre molts estudiants de Mallorca i entre ells alguns companys d’Es Liceu ens varen manifestar contra els canvis educatius que es produiran com a conseqüència de la Declaració de Bolonya.
L’anomenat “procés de Bolonya” és un acord dels diversos governs europeus per tal de crear sistemes universitaris compatibles entre sí, l’anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Aquesta “compatibilitat” consisteix bàsicament a definir de manera general quins tipus de títols hi ha, què s’entén per “crèdits” i com es defineixen i s’avaluen els ensenyaments. La compatibilitat ha de servir per afavorir la mobilitat dels estudiants i els professors entre universitats perquè així tots els europeus haurien d’entendre quina mena d’estudis han fet la gent que no són del seu país. A partir d’aquí els diversos governs han reformat els respectius sistemes universitaris, entre els quals l’espanyol.
La declaració te com a precedent l’any 1988 la signatura per part dels rectors d’universitats europees de la Carta Magna d’universitats i deu anys després, el 1998, La Declaració de la Sorbona (declaració conjunta per l’harmonització del disseny de l'elaborada pels ministres d’educació de quatre estats europeus) . En posteriors reunions, es perfilen més canvis i s’hi afegeixen més estats.
| |
Canvis:
Sistema Europeu de Transferència de Crèdits . Amb aquest es pretén millorar la comparació i transferència dels cursos impartits arreu d'Europa. Per a mesurar-ho s’emfatitza el temps d’estudi que ha de dedicar l’alumne més que no el nombre d’hores lectives.
Suplement Europeu al Títol. És un document que s’annexa al títol i que descriu els estudis cursats per tal de fer possible una homologació i comparació a nivell europeu.
Sistema de titulacions de 2 cicles. Prenent com a model el sistema anglosaxó, les titulacions consistiran en un primer cicle genèric de 3-4 anys que dóna lloc al títol de Grau i un segon cicle de 1-2 anys al de Màster. La diferenciació entre diplomatures i llicenciatures, per exemple, s’esvaneix. |
|
