|
|
En un primer moment quan es demana a un infant que escrigui la paraula papallona fa el dibuix perquè no és capaç de diferenciar l'objecte i el nom de l'objecte. De mica en mica, comença a adonar-se que dibuixar i escriure són coses diferents. És a partir d'aquest moment que Ferreiro i Teberosky descriuen cinc nivells dins del procés de desenvolupament de l'escriptura. |
1r
nivell: Escriptures indiferenciades
|
PAPALLONA
|
L'infant imita els aspectes formals i l'acte d'escriure de les persones adultes fent gargots, rodonetes, palets i altres formes que no siguin dibuixos. Sap que dibuixar és diferent d'escriure. Pels infants l'escriptura representa el nom de les coses, l'escriptura té la funció de designar. |
2n
nivell: Escriptures diferenciades
|
PAPALLONA
PAPALLONA |
Durant aquest període l'infant realitza produccions diferents en quantitat o en varietat de lletres per representar paraules diferents. |
L'infant fa les següents hipòtesis sobre el funcionament del codi:
Hipòtesis de quantitat: Creu que hi ha d'haver una quantitat mínima de lletres (tres o més) perquè digui alguna cosa.
Hipòtesis de varietat interna: Pensa que hi ha d'haver variació de lletres perquè moltes lletres iguals no diuen res.
Hipòtesis de varietat externa: Considera que hi ha d'haver diferències entre escriptures perquè diguin coses diferents.
Encara
no hi ha relació entre les seves produccions escrites i els
significants sonors. L'escriptura continua tenint la funció de
designar.
3r
nivell: Escriptures sil·làbiques
|
|
Quan els infants comencen a adonar-se que hi ha alguna relació entre l'escriptura i la pauta sonora, les seves produccions passen a estar controlades per la segmentació sil·làbica de la paraula. |
Aquesta relació entre l'escriptura i la pauta sonora pot ser de dos tipus:
Sil·làbica quantitativa: Per a cada síl·laba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra, sense que tingui valor convencional.
Sil·làbica qualitativa: Per a cada síl·laba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra i aquesta lletra correspon al so convencional de la consonant o de la vocal d'aquesta síl·laba.
4t
nivell: Escriptures sil·làbiques-alfabètiques
|
|
Els infants comencen a escriure més d'una lletra per a cada síl·laba. Barregen la hipòtesis sil·làbica i l'alfabètica (a cada so li correspon una grafia). En aquest nivell la impressió que té l'adult quan mira les produccions dels infants és que s'han deixat lletres perquè al costat d'una paraula escrita segons la convenció del sistema podem trobar una altra escrita segons la hipòtesis sil·làbica. |
5è
nivell: Escriptures alfabètiques
|
|
L'infant fa una anàlisi alfabètica exhaustiva i quan escriu estableix la correspondència entre sons i grafies. |
En un primer moment d'aquest nivell poden sorgir alguns conflictes quan apareixen síl·labes inverses (poden escriure "setudi" en comptes de posar "estudi"), síl·labes travades (posar "patit" en comptes de "partit") i síl·labes complexes ("iuna" en comptes de "lluna").
L'infant té un bon domini del codi però encara li falta aprendre bona part de l'ortografia.
